Des de Mercats de Barcelona volem posar en valor el paper de les dones en el seu dia a dia a la societat i a les nostres instal·lacions i defensem la igualtat de drets. Avui, Dia Internacional de la Dona, ho fem de manera assenyalada i fem un repàs de la història de la dona als mercats, juntament amb les vivències i experiències de la Maria Masclans, sisena generació al mercat, presidenta i paradista del Mercat de Sant Antoni, i Esther Bertran, segona generació de família de carnissers, paradista i propietària de la seva parada al mateix mercat.

Tal i com consta al llibre Mercats de Barcelona (s. XIX) de Genís Arnàs i Matilde Alsina, si ens remuntem a aquell segle, als mercats de Barcelona la presència femenina era gairebé hegemònica, tant a una banda com a l’altre del taulell. En una immensa majoria, les dones predominaven entre les compradores i també eren les que atenien. Aquest fet convertia els mercats en un cas excepcional, en una època en què el treball femení remunerat es reduïa al servei domèstic, a fer de cuineres o a treballar en el sector del tèxtil.

Al Mercat de la Llibertat, per exemple, entre l’any 1875 i 1935, les llicències concedides van ser per a les dones en la majoria dels casos – 60% - com a titulars de les parades. Contràriament al que passava en d'altres activitats econòmiques, les lleis municipals que afectaven els mercats municipals permetien l’accés de les dones als seus propis negocis, amb els mateixos drets que els homes. La Maria Masclans ens explica que “els mercats eren els primers comerços on una dona podia tenir una parada sense tenir el permís del seu marit”. Posteriorment, la paradista comenta que l’avi del seu pare, mentre la seva dona atenia al mercat, ell anava a fer el dinar. “En la història dels mercats sempre ha estat la dona qui ha aguantat el pal del paller i és la que realment ha tingut més importància”, afegeix.

La presidenta del mercat de Sant Antoni ens comenta que “el meu avi sempre em deia que el mercat era com una segona universitat i penso que tenia raó. A nivell de dona, quan treballava aquí de ben jove m’explicaven les seves experiències i era molt enriquidor i curiós, aprenia de tot. Era com una mena de “micròfon obert” on tothom hi deia la seva”. La Maria explica que per a ella “és una vivència que et prepara per moltes coses que et trobes a la vida i et dóna força, a mi m’han servit molt de cara al que faig ara”.

Durant les primeres dècades del s. XX, el públic preferia tractar amb venedores. La seva forma d’atendre a la clientela, oferint conversa i consells de cuina generaven la confiança i fidelitat dels clients i clientes. L’Esther Bertran ens comenta que la seva opinió és que “nosaltres la feina darrere el taulell la fèiem millor ja que empatitzàvem més amb el producte final, amb el que arribava al plat. Són petits detalls que no vol dir que els homes ho facin malament, però probablement les dones oferim un tracte de més proximitat”.

L'Esther, comenta que "si ets de mercat de tota la vida i et ve per tradició familiar, ho portes a l'ADN". Ella va aprendre a tractar la carn arran de la seva mare, al sortir de l'escola sempre anava al mercat per ajudar als seus pares i va ser la manera que ella va anar veient el carisma que existia entre totes les paradistes. 

Als mercats de Barcelona comptem dia rere dia amb la magnífica feina de les paradistes que amb la seva dedicació i un somriure sempre a la cara, treballen darrere el taulell per oferir el millor a la ciutadania cada dia. "Aquí al mercat les dones acostumen a ser amb caràcter, decidides i amb molta empenta. No sé si es tracta d'un tema d'on treballem o generacional, però jo es amb el que m'he trobat", conclou la Maria. 

Actualment, des de Mercats de Barcelona, promovem la igualtat a la xarxa municipal i posem en valor dia a dia la figura de les nostres paradistes. Donem les gràcies a la seva dedicació i a la seva feina diària! Quina sort tenim de poder comptar amb totes elles!