No importa on siguis. No tens cap excusa. Ves a la fruiteria, compra una poma de la varietat que més t’agradi i uneix-te a nosaltres per celebrar aquest 17 de setembre el Dia Mundial de Menjar unaPpoma. Al cap i a la fi, les pomes no són fruites qualssevol. Són el fruit de l’arbre prohibit del qual va menjar Eva al Gènesi bíblic. Ja els antics vikings estaven convençuts que la deessa Iounn repartia pomes que concedien l’eterna joventut, una història que va acabar per arribar a l’antiga Grècia convertida en un dels 13 treballs d’Hèrcules, qui va ser enviat al jardí de les Hespèrides per recollir una poma d’or que penjava de l’arbre de la Vida. També va ser aquesta fruita l’origen de la disputa entre tres deesses gregues, Hera, Atenea i Afrodita, per veure qui era la més atractiva i posseïa més gràcia, disquisició que donaria lloc al Judici de Paris i, de retruc, a la Guerra de Troia. És el fruit que va canviar el món de la ciència en fer veure a Newton els principis de la gravetat. I també l’instrument utilitzat per la malèvola bruixa per, envejosa de la seva bellesa, enverinar la pobra Blancaneus.

Les pomes sempre han estat relacionades amb el coneixement, la joventut, la salut i la bellesa. Això ens diu molt dels seus beneficis per a la salut, carregades d’aigua, que és prop del 80% de la seva composició, hidraten el nostre cos, és diürètica, té vitamines antioxidants del grup E, fibres solubles i ens aporten una alta quantitat de potassi. Jo ho diuen els refranys: “menjar en dejú una poma, salut dóna”, o “una poma cada dia, la millor medicina”.

Però d’on ve la poma? Doncs de l’actual Kazakhstan. Un país que ha recuperat recentment aquesta fruita com a símbol d’identitat de la seva pàtria històrica. És en aquestes terres que ara fa entre 60 i 150 milions d’anys van créixer els primers pomers silvestres, antecessors de tots els altres que han aparegut arreu del món al llarg de la història. No són precisament pocs. Es calcula que actualment hi ha unes 7.500 varietats de pomes, no totes comestibles, però si per a tots els gustos. Si us agrada el dolç teniu les pomes Fuji o Royal Gala; entre la dolçor i l’acidesa trobem les Kanzi, Pink Lady o Golden, i si us estimeu més el sabor àcid tens les Reineta o les Granny Smith.

Ben mirat, si del que es tracta és de celebrar el Dia Mundial de Menjar una Poma, potser el millor sigui fer un pastís. Us deixem una recepta per la qual només us caldrà una làmina de pasta brisa o, si ho preferiu pasta de full, dues o tres pomes de la classe que més us agradi, 100 grams de sucre moreno, uns trossets de mantega, tres cullerades de melmelada de préssec i dues cullerades d’aigua.

Fer-la és ben fàcil. Escalfeu el forn fins a arribar als 180 graus. Mentre s’escalfa, poseu la massa a una placa i punxeu-la. Peleu les pomes i talleu-les en grills fins. Aneu-les posant damunt la placa en forma de flor sense arribar a la vora. Cobriu la poma amb el sucre i uns trossets petits de mantega. Enforneu durant 25 minuts.

Mentrestant, poseu en un pot la melmelada i les dues cullerades d’aigua i poseu-ho a coure fins aconseguir un almívar suau (trigareu uns cinc minuts a tenir-lo). Quan surti el pastís del forn pinteu amb aquest suc tota la superfície. Deixeu que es refredi una mica i ja ho teniu llest per menjar.

Si voleu, aprofiteu que encara és estiu per afegir al damunt una boleta de gelat de vainilla. Ja ens direu què tal.