El calçot és l’excusa d’aquestes trobades entre amics i familiars, una ceba que ens dóna esperances per passar un cap de setmana inoblidable o una hora de dinar que s’allarga fins la tarda al costat de les brases en una masia, un terreny de calçotades o aquell restaurant que ja prepara els calçots d’una manera diferent i original per als paladars més sibarites i exigents.

El calçot, de la família de les cebes, va ser descobert a finals del S.XIX a Valls i des d’aleshores, el calçot és l’emblema de la capital de l’Alt Camp i tot Catalunya espera l’època de cultiu i sobretot de recollida, pensant ja en les calçotades que ens alegren els dies d’hivern.

El procés de cultiu comença a finals d’any quan les llavors de la ceba blanca se sembra i quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut, s’arranca de la terra i es torna a plantar en un altre sòl, on seguirà creixent. Quan es torna a plantar només ha de quedar semi enterrada i mostrant la part blanca. I segons els pagesos experts és millor plantar-la durant la lluna plena. Després d’un procés de cobriment de la ceba amb sorra, la recollida es fa entre el novembre i l’abril.

Ja sabem que els calçots, com de fet qualsevol verdura i fruita que ve de la terra, saben millor si els mengem al seu lloc d’origen i envoltats de la terra que els ha fet créixer. Per tant, sí, si podeu anar a terres vallenques, millor.

Però si no sou de calçotades amb fum, també hi ha opcions per menjar-los asseguts al restaurant, com per exemple, calçots arrebossats en tempura o fins i tot ja cuinats i envasats al buit per portar al tàper a la feina! Uns calçots de forquilla i ganivet que us porten els sabors de la terra a la taula, això sí, amb un tovalló més petit que el que se sol emprar per a menjar aquestes cebes llargues!

Sigui com sigui, el més important és no oblidar la salsa dels calçots que els hi confereix aquell sabor inconfusible que els acompanya. Perquè el secret del bon calçot és la terra on creix i es cultiva (molts diuen que per l’aigua, el sol i sobretot, la composició especial del sòl de Valls), però també és la manera com es menja i per això la “calçotada” és una lliçó exemplar. Un dinar que s’allarga en el temps, que és distès i que agermana la gastronomia amb l’agricultura i els productes de la terra fins al mínim detall.

És època de calçots i no cal anar al camp a buscar-los; per això teniu els mercats municipals amb les seves parades plenes de productes de proximitat perquè us portin el bo i millor de les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.

Ara només cal que miris la meteorologia del cap de setmana, truquis la teva colla d’amics i comencis a somiar amb un migdia de dissabte que acabarà al vespre i et despertarà el paladar. Benvinguts a la festa de la ceba!