L’any 1999 l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d'agost com el Dia Internacional de la Joventut, una celebració anual que pretén promoure el paper dels joves com a socis essencials en els processos de canvi.

I per celebrar aquesta efemèride, farem un recorregut per diferents mercats de la ciutat per descobrir les històries i experiències de joves paradistes.

Primera parada: mercat de la Llibertat

Comencem al mercat de la Llibertat, a la parada Fruits de Mar Pedro, on coneixem a les germanes Patri i Paula Lòpez, de disset i dinou anys. La seva àvia ja era peixatera, així que des de ben petites van sentir curiositat per l’ofici. Tot i que durant el curs estudien -la Patri batxillerat i la Paula magisteri -, durant els estius i els dissabtes de tot l’any treballen a la parada.

Les dues coincideixen: el que més els hi agrada és tallar rap, tot i que a l’hora de menjar s’inclinen pel salmó. També ens parlen de l’”ambient especial” que es respira a la Llibertat: “és molt divertit”, “sempre es fan bromes entre els paradistes i els compradors”. A més a més la Paula ens explica que “li agrada molt estar de cara al públic” i que cada client li demani una cosa diferent. “Sempre vas variant i cada dia és nou”. Per la seva banda, a la Patri li fa “molta il·lusió” quan la gent gran li diu: “jo ja li comprava a la teva àvia!”

Segona parada: mercat del Guinardó

Continuem el recorregut pel mercat del Guinardó, on ens espera la Núria Revilla. Va començar a la parada ‘Pasta Fresca Guinardó’ quan tenia vint-i-nou anys. Qui li havia de dir que treballaria a un mercat? I és que la Núria va canviar l’arquitectura efímera per la pasta fresca, l’essència del seu negoci. Juntament amb la seva parella, el Daniel, compten amb parades a quatre mercats (Guinardó, Concepció, Mercè i Sant Gervasi). 

La Núria destaca que els clients joves “valoren el producte artesà” i que veuen les diferències entre la pasta feta a mà i la de supermercat. A ella li “encanta treballar amb la massa” i estar de cara al públic. “M’encanta sortir a despatxar!”, ens explica. De fet, recorda moments molt especials, com els clients que li portaven regals per la nena quan estava embarassada, una clienta que cada Nadal li porta alguna figureta decorativa feta per ella mateixa o les visites dels seus clients a les fires de Mercats de Mercats. “Sempre venien a veure la nostra parada i a fer una mica de pinya”. 

Tercera parada: Mercat dels Encants de Sant Antoni

Al Mercat dels Encants de Sant Antoni, a la ‘Paradeta dels encants’, ens espera la Júlia Barniol, de vint-i-sis anys. Treballa a la botiga de bijuteria i complements des de fa tres anys - la seva mare i la seva germana Sònia fa 16 anys que treballen al mercat-. 

Ja des de petita ajudava al Nadal i caps de setmana, i li agradava molt la feina. Destaca que pel seu tipus de negoci “té més llibertat que a un comerç gran o a un centre comercial”. “Treballar de cara al públic és molt agradable i el tracte és més personal”, afegeix. 

Parla emocionada de la gent que fa molts anys que va a comprar al mercat: “passen a saludar-me i a passar una estona, i de vegades em porten una flor!”.

Quarta parada: mercat de la Concepció

I acabem el recorregut amb el Rafael Torres al mercat de la Concepció. Ell i les seves germanes -la Mireia i la Núria- porten la parada ‘Xarcuteria Torres Vilà’ des de l’1 de gener del 2016. Els germans porten el mercat a l’ADN: son la cinquena generació de paradistes! 

Quan el Rafael i la Mireia eren petits no s’imaginaven treballant al mercat: “era molt sacrificat”. Ell va inclinar-se per la banca, mentre que la seva germana Mireia treballava a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. Però la feina no els motivava, i quan els pares es van jubilar, els germans Torres van decidir fer una aposta de futur. “Apreciàvem el mercat, la feina, la compatibilitat d’horaris i, sobretot, teníem moltes ganes de treballar”. Vam reorientar la botiga, tot potenciant les seccions de xarcuteria i cansaladeria. “A la gent li va sorprendre molt aquest canvi”, ens deien que érem uns “valents”.

“De la feina el que més m’agrada és ser el meu propi cap i el contacte amb la gent del barri”, explica en Rafael. Creu que els joves cada cop visiten més els mercats, i que ho fan els divendres i els dissabtes per fer la compra de tota la setmana: formatge, pernil, llom, botifarra, salsitxes… I amb la pandèmia, ha notat que els canvis en la societat es veuen reflectits en els hàbits de compra. Per exemple, molts veïns abans dinaven cada dia fora, mentre que ara van al mercat i fan la compra per dinar a casa tota la setmana. 

Si voleu conèixer més paradistes, estigueu ben atents al blog, perquè anirem recorrent més mercats de la ciutat per descobrir les històries d’altres joves comerciants.