Són diverses les raons per les quals trobem joves darrere parades dels mercats de Barcelona. N’hem volgut conèixer algunes històries.

En Pere Leyva, de 34 anys, en fa uns 14 que treballa a la parada dels seus pares Leyva Peixaters del Mercat de Sants.

Ha estat sempre vinculat al negoci familiar. Quan era més jove, als matins ajudava a la parada i a les tardes estudiava per ser mecànic de cotxes de competició. Va treballar un temps d’això però la crisi del 2008 el va deixar sense feina i va ser aleshores que va decidir quedar-se a Leyva Peixaters.

D’estar a la parada, en destaca que és una feina molt dinàmica i agradable tot i que també n’admet els inconvenients com les hores de dedicació i, en el seu cas, el fred, en tenir una parada de peix.

L’Eva Munllonch és una altra jove que trobem al Mercat de la Llibertat. Ella té 32 anys i no està sempre a la parada Carnisseria Joan-Isabel que porten els seus pares, sinó que els va a ajudar.

Des de petita que freqüenta la carnisseria i quan tenia 16 anys hi va començar a treballar però, actualment, la seva feina principal és un negoci internacional de bellesa. Sol ser a la parada els dilluns i dimecres a la tarda i, també, els divendres i els dissabtes perquè la seva mare pugui descansar.

Com en Pere, valora el tracta amb la gent. “Coneixes gent encantadora”, assegura. El contrapunt és que una parada al mercat suposa dedicar-hi un gran volum d’hores. “Ningú és conscient del que és fins que hi treballes”, explica l’Eva.

En Jordi Pascual, de 27 anys, sí que treballa a jornada completa a la parada d’aviram, cansaladeria, formatges i menuts Montjau que els seus pares tenen al Mercat de la Llibertat. Dedicar-se a la parada no era el seu plantejament inicial, ell va estudiar INEF perquè li agrada molt l’esport, però els estudis no li van acabar d’encaixar i ha decidit, per ara, quedar-se al mercat. Des de petit que freqüenta la parada però fa un any i mig que hi treballa com a feina principal.

En Jordi destaca que la visió del jove paradista ha canviat. “Abans els clients no se’n refiaven que els atenguessis, -ja m’ho farà la teva mare- deien, a vegades, i ara això ja no passa tant”. El més agraït, segons explica, és veure els clients contents, que saben el teu nom i que volen que els atenguis tu”