És ben sabut que els torrons i els polvorons són els dolços per excel·lència d’aquestes festes de Nadal. Durant aquesta època nadalenca, no hi ha àpat que no acabi amb la taula plena de torrons i polvorons, de tots els gustos, formes i colors! 

Hem parlat amb dos especialistes en la matèria, la parada de Torrons d’Agramunt del Mercat de la Boqueria, i Lagrana del Mercat de la Llibertat. Quedeu-vos si voleu conèixer tota mena de curiositats, varietats i propietats d’aquests productes!

La parada Lagrana, del mercat de la Llibertat, ofereix als seus clients torrons de gustos ben variats: de gerds, de pistatxo amb menta, de Ferrero Rocher, de coco, de dolç de llet, de massapà amb fruites i, per descomptat, els clàssics (torró de Xixona, d’Alacant, de gema cremada i de xocolata amb ametlles). Els clàssics els ofereixen també la resta de l’any, que tenen certa demanda entre clients tant locals com estrangers.

La Marta, de Lagrana, ens explica però que, pel que fa als polvorons, l’únic autèntic és el de Xixona, el d’ametlla, fet amb farina, mantega de porc, sucre i canyella. L’ametlla també és un producte clau en els torrons, ha de ser de qualitat i de proximitat, ens destaca la Marta. 

Una curiositat! De vegades, la gent confon el mantecat amb el polvoró. Els dos dolços són força similars perquè comparteixen tres ingredients -la mantega, la farina i el sucre-, però l’ametlla no és essencial en els mantecats, mentre que sí que ho és en els polvorons. A més, pel que fa a la forma, els mantecats són sempre rodons i, en canvi, els polvorons, ovalats. Els polvorons més famosos són els elaborats a Estepa, a la província de Sevilla.

Ens traslladem al Mercat de la Boqueria per parlar amb en Carlos, l’encarregat de la parada de Torrons d’Agramunt, especialitzada en aquesta massa dolça obtinguda per la cocció de la mel o el sucre. El Carlos ens descobreix tres de les novetats claus de la temporada: el torró de polvoró amb canyella, el de textures de llimona i el de macadàmia i xocolata.

En Carlos ens explica que, normalment, a les taules dels àpats de Nadal, hi ha els torrons clàssics de Xixona, Alacant i xocolata amb ametlla, i després un de menys convencional, com podria ser el de gerds o el de Baileys. “Els clàssics són els que acostumem a vendre més, però, durant la resta de l’any, puja la venda d’aquells que són més diferents i innovadors perquè es consideren unes postres”, expressa el Carlos. A la seva parada també hi tenen polvorons clàssics, igual que a Lagrana.

Els diferents països del món tenen també les seves pròpies varietats de torrons. Als països àrabs i a Israel existeix un dolç semblant al torró, l’halva, fet de sèsam molt, mel i fruita o pistatxo. Al Perú, són famosos el torró de Doña Pepa, el torró de kiwicha i el “chumbeque” (també típic a Xile), que conté farina, mantega, rovell d’ou, sèsam, canyella, sal, sucre i mel. A França tenen un dolç propi similar al torró, el nogat, fet de massa de sucre, clara d’ou i nous, que compta també amb les diverses varietats, com la xocolata o la maduixa.

I vosaltres, aquest Nadal, sou més de les especialitats de tota la vida o d’innovar? Ja ho sabeu, a Lagrana, del Mercat de la Llibertat, i a Torrons d’Agramunt, de la Boqueria, podreu satisfer totes les vostres preferències en torrons i polvorons i complaure els vostres convidats!