El proveïment d’aliments per als habitants sempre ha estat una preocupació per a les ciutats. Barcelona compta ara amb una àmplia xarxa de mercats municipals i, juntament amb Mercabarna, són claus en l’alimentació de la ciutat, però com hem arribat fins aquí? Aquesta és la qüestió central de l’exposició del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) titulada ‘Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut’.

La historiadora Mercè Renom Pulit explica que a l’Europa occidental, durant els temps medievals i moderns, la principal funció i ocupació del govern de les ciutats era garantir la subsistència dels veïns quant a quantitat, qualitat i “preu just” dels aliments bàsics. En un context de crisis, fams i epidèmies, les ciutats van construir un sistema de mercat protegit per assegurar l’alimentació de la gent, un sistema que va durar segles, fins a partir del segle XVIII. La ciutat de Barcelona va aconseguir dotar-se de privilegis per disposar del proveïment dels productes més bàsics. Barcelona, una ciutat oberta al mar, va potenciar la importació de cereals i va protegir de manera molt estricta el proveïment del pa. El sistema barceloní va modificar-se després de 1714, amb la dissolució del Consell de Cent, com a part de les mesures de la Nova Planta, i la intervenció reial directa en el govern de la ciutat. Durant el segle XVIII es van debilitar els privilegis urbans d’administració de la subsistència veïnal mentre Barcelona passava de 35.000 a 100.000 habitants. Amb això s’iniciava un procés que va culminar al segle XIX, amb la desregulació dels mercats, la desamortització dels béns municipals de proveïment alimentari i la disminució, en un marc d’economia liberal, de la capacitat veïnal d’incidència en els criteris morals de la seva subsistència.

Com apunta Renom, l’Ajuntament de Barcelona es va adaptar als canvis del segle XIX, i va reconduir la seva capacitat d’intervenció en el mercat alimentari de la ciutat creant fórmules originals i úniques, com el mercat central i la xarxa de mercats municipals. A més, allà on no van arribar els mercats, la societat va posar en marxa altres formes de fer assequible l’abastament alimentari, com van ser les cooperatives de consum. Al segle XX, després de les dramàtiques circumstàncies de la guerra de 1936-1939 i de la postguerra, es van anar produint canvis que a poc a poc van obrir la porta a noves formes de proveïment, com les grans superfícies i les botigues especialitzades, mentre que l’Ajuntament de Barcelona, des del retorn de la democràcia, feia una aposta decidida per l’actualització de la xarxa de mercats municipals i mantenia una posició majoritària en l’accionariat de Mercabarna, un instrument fonamental per a l’alimentació de la ciutat.

Si voleu conèixer més detalls sobre com s’ha proveït d’aliment la ciutat de Barcelona al llarg de la història no us perdeu l’exposició al MUHBA, que es va iniciar en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, i que es pot visitar fins al mes d’octubre.